CONTRA L’EUROPA DEL CAPITAL I LA GUERRA.
PER LA SOLIDARITAT ENTRE ELS POBLES
Per què ens manifestam en contra de la Unió Europea i de les seves ministres de la guerra:
Donada la imminent arribada dels ministres de la Guerra de la Unió Europea a Mallorca amb la finalitat de seguir organitzant les seves malifetes, volem manifestar que des del seu origen, la Unió Europea és un projecte econòmic que ha cercat un mercat europeu unificat i la projecció de les seves multinacionals i capitals cap a l’exterior. Ara el seu desafiament és convertir-se en una superpotència mundial.
El Tractat de Lisboa, que substitueix a la difunta Constitució Europea, serveix a aquest fi, ja que:
- Blinda una UE neoliberal.
- Es clarament antidemocràtic.
- Promou la destrucció de l’entorn.
- Augmenta les desigualtats.
- Retalla les llibertats.
- Augmenta el poder militar de la Unió.
Dins d’aquests panorama, la funció del Ministeri de la Guerra és salvaguardar el poder de les elits econòmiques.
A més, la força militar té cada vegada menys impediments gràcies a la creació d’un clima social de por que duu a una acceptació per part de la societat de qualsevol actuació, encara que sigui violenta, que la faci sentir segura i que no alteri el seu mode de vida. Actuacions que també recauen sobre qualsevol grup que qüestioni el sistema actual.
El creixent caràcter militarista de la Unió Europea es fa evident en:
- L’augment encobert dels pressupostos de defensa a través de crèdits reemborsables que, a la pràctica, no es retornen.
- Se potencien els euroexèrcits, de cada vegada millor i més dotats i amb major capacitat d’intervenció exterior, i la pertinència a la OTAN.
- L’aprovació de la Doctrina Solana: la Unió pot intervenir militarment a qualsevol lloc del globus en defensa dels seus interessos, inclús a través d’atacs preventius.
- L’eufemisme de les missions humanitàries. A través de les mal anomenades missions de pau es pretén fer operacions de maquillatge a les forces armades, associades a la repressió, als cops d’estat, a l’ultradreta i el terror. Cínicament s’afegeix el terme “humanitari” al desplegament de tancs i míssils.
- La creació de guerres pel control dels recursos energètics, com per exemple l’agressió humanitària de l’OTAN a l’Iraq, que ja ha costat la vida a milers de civils, amb l’objectiu d’aconseguir petroli.
- La majoria dels països de la UE són els principals fabricants d’armes i material militar, que venen a països en conflicte o que no respecten els drets humans com Israel, Colòmbia, Líbia, Pakistan, etc.
- La contractació de mercenaris privats per a les seves guerres brutes.
- L’enfortiment de la relació entre la UE i l’OTAN, i per tant amb els EUA, fet primordial per legitimar el neocolonialisme i mantenir l’ordre mundial.
- El major control militar de les fronteres de fora de la UE i l’augment de la pressió contra la població immigrant.
La invitació als països del Magrib a la cimera no respon més que als interessos econòmics de la UE, ja que:
- La UE busca controlar el mercat energètic dels països magribins, grans productors d’hidrocarburs, electricitat i fosfats. Algèria és el vuitè país del món en reserves de gas natural i el seu principal comprador és Europa. Aquest fet, sumat a les reserves de petroli que té el país, el converteixen en un mercat molt cobejat per la Unió Europea.
- Acords de lliure comerç al Magrib. La qüestió energètica ocupa un lloc important en els acords de lliure comerç, pactes que propugnen la privatització de les empreses i l’obertura dels mercats d’aquests països, amb economies poc diversificades als productes i companyies europeus, i que s’engloben en el projecte d’impulsar el 2010 una zona de lliure comerç entre Europa i els països del sud de la Mediterrània.
- Empreses espanyoles beneficiades: Repsol, Cepsa, Iberdrola, Endesa, Gas Natural o Aben juntament amb desenes de companyies europees, nord-americans i xineses, fan negoci al Magrib. Mentre la UE planteja la interconnexió energètica de les dues ribes per a 2010 en termes d’intercanvi i interdependència, les poblacions locals pateixen la desestructuració de les seves economies, l’entrada massiva de capital estranger i no es beneficien dels diners generats pels seus propis recursos.
- Neocolonialisme nuclear. S’han signat acords de desenvolupament de l’energia atòmica i per a la futura construcció de centrals nuclears a països del Magrib per tal “d’externalitzar” els riscos d’aquest tipus d’energia. Aquest fet posarà a aquests països sota dependència tecnològica i energètica de la UE, especialment de França i de l’empresa d’energia nuclear Areva.
- Països sense drets, bons per invertir. Els Estats europeus mantenen un doble discurs i segellen llaços d’amistat amb països dictatorials, desitjosos de fer negocis i d’implantar les seves empreses en uns Estats amb molt baixos costos, pocs impostos per a les empreses estrangeres i deficients drets laborals.
Per tot això exigim:
La dissolució de la UE com a primer pas per a construir economies i models socials més justs i solidaris.
L’eliminació dels exèrcits i dels ministres de Defensa, tant d’Europa com de la resta del món, per ser els artífex de tantes injustícies i perquè oprimeixen les aspiracions de llibertat i justícia dels pobles.
Finalment, ens declaram antimilitaristes i afirmam que un món sense militars ni armes seria molt millor que l’actual.
Mallorca, gener de 2010
Comitè de benvinguda _ Ministres de la Guerra