La UE busca controlar el mercat energètic dels països magribins, grans productors d’hidrocarburs, electricitat i fosfats.
Algèria és el vuitè país del món en reserves de gas natural, el principal exportador del qual és Europa. Aquest fet, sumat a les reserves de petroli que té el país, el converteixen en un mercat molt cobejat per la Unió Europea, que cerca diversificar les seves fonts d’aprovisionament de gas (el 2015 importarà un 36% d’Algèria) i obrir més els mercats a les seves companyies energètiques. Per això, la UE ha inclòs el gasoducte Medgaz (participat per Cepsa, Iberdrola i Endesa), que unirà Algèria amb Almeria el 2009, en la seva llista de Projectes d’interès comú, juntament amb el Nigal, que portarà gas a Europa des de Nigèria a través del país magribí, projectes que s’uneixen a altres quatre entre el Magrib i Europa i als que injectarà 3.200 milions d’euros. Gladys Martínez López, Redacció Diagonal.
Acords de lliure comerç al Magrib.
La qüestió energètica ocupa un lloc important en els acords de lliure comerç, pactes que propugnen la privatització de les empreses i l’obertura dels mercats d’aquests països, amb economies poc diversificades (un 95% dels ingressos per exportacions d’Algèria vénen dels hidrocarburs), als productes i companyies europeus, i que s’engloben en el projecte d’impulsar una zona de lliure comerç entre Europa i els països del sud de la Mediterrània el 2010.
Mentre Repsol, Cepsa, Iberdrola, Endesa, Gas Natural o Aben (que construeix dues centrals de cicle combinat a Algèria i el Marroc), juntament amb desenes de companyies europees, nord-americans i xineses, fan negoci al Magrib i la UE planteja la interconnexió energètica de les dues ribes per a 2010 en termes d’intercanvi i interdependència, les poblacions locals pateixen la desestructuració de les seves economies, l’entrada massiva de capital estranger i no es beneficien dels diners generat pels seus propis recursos. El 2006, les empreses energètiques estrangeres van guanyar 6.000 milions d’euros a Algèria, i la companyia nacional Sonatrach (el gegants algerià dels hidrocarburs) 52.000 milions, però el nombre de persones sota el llindar de la pobresa ha pujat fins al 25%. Malgrat els acords signats per aquests països per interconnectar, els intercanvis comercials magribins no arriben al 2% de les seves exportacions. Quant al gas, només suposa l’1% de la balança energètica del Marroc, i Sonatrach no el proporciona ni a Marroc ni a Tunísia, països de pas de diversos gasoductes destinats a Europa.
Neocolonialisme nuclear.
En els últims mesos, el Magrib ha estat objecte de visites per part de caps d’Estat de diversos països europeus, desitjosos de signar nous acords. De moment, França s’ha portat una part del pastís. "L’energia nuclear és l’energia del futur". Així ‘venia’ aquest any Nicolas Sarkozy l’energia nuclear francesa a les seves antigues colònies Algèria, Marroc i Tunísia, a més de Líbia, en una gira per promocionar el seu projecte d’Unió per la Mediterrània. El tour es va tancar amb la signatura amb tots ells d’acords per al desenvolupament de l’energia atòmica i per a la futura construcció de centrals nuclears. Segons el periodista Fernando Casares, es busca "externalitzar” els riscos de l’energia nuclear. A la societat francesa això generaria un debat que no faria factible la instal·lació de més centrals. Llavors van als països del tercer món, on les normes no són exigents i les societats estan, d’alguna manera, desactivades. Aquests fet, posarà a aquests països sota dependència tecnològica i energètica de França i de l’empresa d’energia nuclear Areva.
Països sense drets, bons per invertir.
Durant els vuit anys de l’aplicació del Procés de Barcelona, la situació dels drets humans no només s’ha deteriorat notablement en la majoria dels Estats de la riba sud de la Mediterrània, sinó que l’acord d’associació ha contribuït fins i tot a reforçar simbòlica i políticament la credibilitat d’aquests règims al convertir-los en ‘socis’. La prioritat de la UE ha estat la qüestió econòmica i no el respecte als drets humans o la promoció de la democratització". Avui, que el Procés de Barcelona ha estat substituït per la Unió per la Mediterrània de Sarkozy, la situació no ha canviat, i els Estats europeus mantenen un doble discurs i segellen llaços d’amistat amb països dictatorials, desitjosos de fer negocis i d’implantar les seves empreses en uns Estats amb molt baixos costos, pocs impostos per a les empreses estrangeres i deficients drets laborals.
En aquest sentit i, vetllant pels interessos de més de 800 empreses espanyoles, Zapatero ha defensat la postura marroquina sobre el Sàhara ocupat, mentre Mohamed VI continua amb la repressió i la llibertat d’expressió brilla per la seva absència al Marroc.
Tot això, a més de tot el que ens amaguen, són arguments suficients per demanar la dissolució de la UE com a primer pas per a construir economies i models socials més justes i solidàries.
Exigim l’ eliminació dels exèrcits, dels i les Ministres de Defensa i de la Unió Europea per ser els artífex de tantes injustícies i perquè oprimeixen les aspiracions de llibertat i justícia dels pobles.
Ens declaram antimilitaristes i afirmam que un món sense militars ni armes seria molt millor que l’actual.